A LES FOSQUES...!

A LES FOSQUES...!


Tresors, entre mans
encimbellats;
llibres parlant d'amor
entre línies,
i, el nom de les flors
lluint del nostre color.

Ocultacions de les
veritats per fer- ne
complaences als qui
ja n'eren duplicats.

Covardies de pells
tremoloses, en no saber
enaltir les estimes,
amagant-les al dessota
de les polsegoses
catifes, on refulgeixen
d'espases i, de panòplies.

Obscurits els raigs
llumeners, de negre
engalanats,
hi varen aombrar
estances resclosides.

A les fosques,
hi vaig romandre,
i, des d'aquell racó,
ataüllava el teu cos
parasitat per un munt
de barrufets.

De mossegades, s'hi
endrapaven de les teves
energies i, ara,
andareges esmaperdut i,
sense alè, com sinó et
reconeguessis.

T'hi albiro en blanc
i, negre, jo hi sóc feta
de colors.

Cada matìnada al teu
costat s'hi arreceren
un reguitzell de banyetes;
a les teves oïdes et fan
escoltets i, esborronen
qualsevol emoció amb
arrels d'honorabilitat.

T'han convertit en el
seu fàmul submís i,
no et faràs una idea
de quant què es diverteixen
amb les teves trapelleries.


Duus el segell dels qui
tot ho ensutzeïxen
amb les seves empremtes
d'escates i, de peülles,
de clar-obscur i, de mica
en mica, de violetes.






Adela Payá i Prats.
💜🦎