POEMA REBUT...!

POEMA REBUT...!

Asseguda al llindar
del porxo,
contemplo el teu trosset
de cel, engalanat
de flors de lilàs.

Et miro de front, cara
a cara, però, tu, una
mica neguitós,
et belluguis d'ací per
allà, sense saber quina
cosa està succeint- te.


No em pots ataüllar,
mentre m'hi apropo
de mica en mica.

Vull agrair- te el teu
poema,
què silenciosament
me l'has dedicat abans
que ningú no s'assabentés
de res.

Els camins vells:
arrapades a la Terra,
s'hi renoven a cada
instant;
els seus vianants,
també canvien de
cossos i, d'ulls;
aleshores, rodolem
una i, altra vegada,
i, com aspes de molins
mai no s'hi detenim.

A la roda cascavellera,
tornarem a reincidir;
tanmateix, tu, hi seràs més
savi i, deleraràs per
entaular converses grates.

Ara mateix, segueixis
essent una bestiola
amb desitjos per sadollar- te'n.

En grimpar dimensions
més elevades,   
el teu esperit, s'hi delectarà
per pujar- hi uns altres
esglaons més encimbellats.

Em contento en saber
que de tant en tant,
em recordis amb sentiments
tendrívols.

Merci beaucoup.!



Adela Payá i Prats


🌞🎼👄💜