PERLA NEGRA...!
La lluna encara que
formosa, n'és perla negra;
als seus hostes els lliga
entre barrioles motejades.
Tu, d'aparences llustroses,
cascavelleges d'esperit
especejat, volent-ne
agenollar-te'n al davant
de les fembres Selenites.
Les arbredes, a la tardor,
ací, al planeta Terra,
fan voletejar fulles
d'esmaragdes, d'ençà
ja metamorfosejades
en corets daurats,
s'enlairen dolçament
per les airines.
Sota una pluja de ruixims,
és clavetegen de flavescents,
els fruits de l'estació.
Dormen les guspires
de les fades, obstinades
en fer-ne acomplir desitjos
esmorteïts.
S'endinsen als cistells
arreplegadors de les
llaminadures,
on els grans de raïm
s'engrosseixin de grandàries
i, s'excel.leixen de perfums exultants.
Una dona assaboreix
sanglots esgrogueïts,
mentre albira el satèl.lit
lunar, on de cop, els seus
ulls, llancen javelines d'or,
fent estavellar petits volcans
de turmalines enfosquides.
L'adulador de les llunes,
de negre fumejat, fa de diana
als dardells i, ara convertit
en petit asteroide, rodola
al voltant de les Plèiades.
La lluna encara que
formosa, n'és perla negra,
als seus hostes els lliga
entre barrioles motejades.
Adela Payá i Prats
🌾😙♥️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada