SENYALS...!

SENYALS...!

Els senyals em diuen
què te n'has extraviat
entre llunes de groselles.

Què hi miris els cels amb ulls
enllorats i, què amaguis
escapçalls de perles albines.

Al dessota dels còdols
hi vius amagat com ho
fan els escorpins.

Per on t'hi passegis repiquen
campanades de seguit,
i, una nena ploricona és dilueix.

Capcot de pensaments girbats,
no et pots explicar d'on et neixen
els dubtes i, les contradiccions.

Potser tot ho hagis enredat de
filferros i, de matolls ressecs,
i, ja no pots passar- hi a l'altra banda.

Els senyals em diuen que
segueixes enmig de les confusions,
què t'hi sents ben desorientat.

N'hi ha un quars què se n'ha escapolit del teu rosari,
que no el trobis enlloc,
i, de tant cercar- lo, te n'has encegat.

Entre una munió de llumetes te
n'adones què una, espurneja amb
força i, una altra n'és fosa.

De vegades, fins i tot, vagaregem
sobre senderols enllumenats per
esquerdills força endolats.




Adela Payá i Prats