REIET TORBAT...!
A qui no li n'ofereix de lloances,
el fa el seu enemic;
a qui no s'hi agenolla al davant
seu, el declara incompetent;
caps ensangonats rodolen
per les escuàlides llambordes.
Ufanós rei, coronat per si mateix,
que ja de ben menut, li'n van fer
creure què hi va néixer per a rebutjar a tots aquells que no
el veneraren.
De nissaga antiga, hi va madurar
endinsat a les artèries de la Terra,
a cobert del Sol i, a redós d'una lluna titellaire.
S'hi declarava enemic dels humans
i, s'hi va ofuscar en aombrar qualsevol bell sentiment.
Ell, volia enaltir- se'n
d'emocions psicodèliques.
Va fer germinar llavors de verins
per tot arreu, i com barrufet
enjogassat, tot ho va tenyir
de negre betum.
Parlava amb els vents, feia aliances
amb els bruixots i, tenia el do
de llegir- ne els pensaments aliens.
Escrivia versets de conjurs
maldestres i, feia celebracions
de missa negra, ocultades de les mirades de qualsevol.
Ballava danses ancestrals,
on de cos despullat i, vernís roig
implorava als déus imitadors,
un caramull de regals a canvi d'accions desmanyotades.
El suposat reiet, com qualsevulla
criatura, moriria a soles, malgrat
que en el seu cas, ho faria embolcallat
entre mentides inventades per ell,
i, entre els seus sentiments fingits.
En obrir-se'n portalades a la seva
ànima, accederia als mons confosos,
on tot es barrejaria d'una tirallonga
de camuflatges.
Adela Payá i Prats
😄🤣😚
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada