OPOSATS...!

OPOSATS...!

Ell, l'ha trobada
enmig dels calaixos
corregint un munt
d'escrits.

En llegir els poemes
semblaven uns altres
de més bells i formosos.

La fadeta, riu que riu,
i, com n'és tan menudeta
s'ha escapolit d'ales esteses,
per unes amples escletxes.

Voleteja pels cels com
papallona irisada;
a una dona emprenyada
li'n tanca portes i finestrons,
la teulada li l'ha arranjada
teula rere teula;
li esmenta que no n'ha de
patir per res,
el bruixot de la nit, ja mai
més, no la destorbarà com
tampoc no ho faran les
ventúries del Nord.

N'hi ha qui creient- se
ser el centre del món,
s'atreveix a tacar-ho
tot amb les seves petjades
de boc;
i, no saben què de l'altra
banda, n'hi ha criatures
que treballen per equilibrar
els elements alterats.

L'escriptor troba que les
seves estrofes són més
boniques que abans;
en voler-ne felicitar
a la goja, sé n'adona
que ha marxat. Doncs,
ja no la veurà mai més.

Mentre,un, tot ho recobreix
amb hopalandes fosques;
l'altra, tot ho vol ennlluernar
de luminiscències.

Destinats a ser-ne un par
d'oposats, lluitaran tostemps
per contrariar-se'n de sovint.

Adela Payá i Prats
💖🔮☺