LA DEESSA DELS
ESTELS FUGAÇOS...!
Sí tu fossis al
meu davant, et diria
tantes coses;
però has optat per
romandre ocultat
com feristela al fons
de la llodriguera.
Els teus silencis
no generen dubtes
a dintre meu,
t'entrelluco com nen
esporuguit, al darrere
dels roquissars,.
Les teves mans, hi són
ventalls que s'obrin
o s'hi repleguen al teu
antull, exemptes de
qualsevulla calidesa.
Les teves passes,
dibuixen camins en
direcció a les esplugues,
on els llangardaixos
t'hi esperen per a que
hi facis patent les seves
ordres.
El teu somriure n'és
l'engany evident, per a caure
als paranys de les foscúries.
i jo, hi pertanyo al món
de les candeles, no pas
al de les torxes.
Rodoles a l'inrevés al
rellotge de les querences;
les teves agulles fan bots
i, rebots per tal de contemplar
a la deessa dels estels fugaços.
Adela Payá i Prats
⏰⏳😘♥️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada