QUI SÓC...?

QUI SÓC...?

En posar-me la màscara
angelical, al meu xic
li fan ganes d'enfugir-se'n,
tot ell espaordit, amb quimono
de barrufet;
ell, què s'hi pensava
què jo n'era una bruixota
del Sud.

Mentre dialoguem
entre pócimes de
eucaliptus i, de mandràgora,
hi vaig fer aparèixer
al meu darrere èlitres
amb aparences de
cotó-en-pèl.

Aleteigs de plomes
nívies, acaronen un
rostre esporugit,
i, amanyagen un cos
entre pessigolles,
què amb prou feines,
no en pot barbotejar
més que uns mots
trontolladissos.

De petites cullerades
s'hi beu els beuratges
de les il.lusions,
i, al davant de l'espill
s'hi reflecteix com un
formós Unicorni.

Em demana de viatjar
al voltant del món,
però abans de res, em vol
arrencar les esfilagarsades
ales de neví,
i,amb un teixit de glassa
transparent, s'hi adelita per
engalanar-me de muller
pletòrica.

El meu xic, hi té temença
de què llueixi com un angelot,
i, ara mateix, mentre
ens hi fem voladissos als
firmaments,
carrega entre les seves
potes, boles de foc, que
contra l'èter les estavella
una rere l'altra.
L'efecte de la poció li n'ha
sentat molt malament;
als seus llambrots li
n'he ficat fullam de til.la,
passiflora i, valeriana.

Ja ben adormit, des dels cels
l'he fet davallar i, el
meu xic i jo, s'arronsem
dolçament a la vora del riu
amb llagut de velam.

En descloure els ulls, em
relata el seu somni estrany,
però el més curiós,
és, què hi va ser real.

A la fi, el meu xic, em demana
de fer-me una pregunta.
Afegeix: Ja saps què
jo hi sóc un diantre,
tu, n'ets àngel o dimoni..?
fada o bruixa perversa...?

Li responc: Puc ser- ho tot
al mateix temps, el que mai
no hi sabràs, és el figurí que n'he triat, d'entre totes aquestes opcions.




Adela Payá i Prats
👿💕💍