VIARONS DESPULLATS.

VIARONS DESPULLATS.


Arrossego uns peus nafrats,
mentre escampo paperets
arrodonits.
Embruto les voreres dels carrers
amb simulació de llàgrimes
de colors.

La música de l'Ovidi em segueix,
i,Teresa la boja, s'hi fa amiga
meva. Se'n surt de la cançó.

Li'n demano com hi puc accedir
al món dels folls i, esclarir
les tristeses per gaubances;
treure'n brill als ulls escarits;
i, omplir-ne els pous
assedegats, d'aigües cristal.lines.

     Cante'm, cante'm...! 🎹📯

Aquells retalls dels records
que s'esvaeixen;
eixes mans arreplegades de
suposades estimes;
aqueixes dues ànimes
fent escarafalls
del què no hi era, del què
no hi va ser mai de veritat;
els oreigs, arrencant-te
de dintre teu, les poques
engrunes amorosides;
i, jo, envoltada de tants
somniegs, xopant mocadors
de ruixats.

Cante'm, cante'm...!  🎶🎼

Què et neguin l'amor, hi pot
sonar com el ferrum rovellat
dels cadenats;
què no et defenguin al davant
de ningú, hi pot retrunyir a dintre
teu, com platerets ensordidors;
però que a banda de tot, t'humiliïn
hi pot embravir de notes greus
un dolç xilòfon.   

Fer camí pels aiguamolls
et pot cobrir de fang,
però dur-ne a sobre de la teva
pell, el seu nom tatuat, mentre
vagabundeges, et pot dissoldre
entre les boires grisenques.

Cante'm, cante'm...! 🥁🎸



Adela Payá i Prats
💥💜🌹.