A LES QUATRE ESTACIONS.

A LES QUATRE ESTACIONS.


Entre les quatre estacions
romandrem ensems.

Asseguts sota els emparrats
ens direm el que vam
callar amb boques
tancades per les llepolies..


Silencis de mots endolcits
pels caramels, què s'embullen per no pronunciar-ne cap síl.laba.

Aquell amor, tan adolorit què
s'hi negava a salpar per la
mar, clapada de ronxes quitranades.

Entre les quatre estacions
romandrem ensems.

Les nits amb vels jaspiats
d'olives negres,
ens emmascara
d'oli i, ens endola de rostres
que no poden reflectir-se'n.

Punyals i coltells, delimiten
les nostres còrpores, giravolten a la
roda del llança dagues, als
circs de la paüra.

Hem disposat la mort abans
que declarar-nos l'amor.
Ens hem posat túniques de
vampirs, i ens hem allargassat
els nostres ullals, perquè
tots dos alhora, n'hem decidit
degollar-nos a mossegades
i, a queixalades.

Malgrat la nostra mútua mort,
hi seguirem acoblats a les
quatre estacions.

A la tardor: fulles d'or,
a l'hivern: carícies de neu,
a la primavera: boques de foc,
a l'estiu: petalines fumíferes.

         A l'endemig: reguerols de sang.

Adela Payá i Prats
🌷💜🦋