PAISATGE ESVAÏT...!
Recordo els passejos
enmig dels capvespres,
on els estius semblaven
que mai no s'hi acabarien.
Aquella flaire a fenc i,
fonoll, que ens duia
a imaginar- nos uns altres
móns paral.lels.
Els rucs que contemplàvem
als senderols de les muntanyes,
tots carregats d'hortalisses
i, de fruits, mentre tu i jo, afanosos,
cercàvem l'obaga d'un arbre.
Aquell temps de somnis
i, d'innocències, ens feia viure
amb una esperança inesgotable,
n'érem espurnes cèliques
davallades per breus instants.
El lloc on les fontanelles
hi componien cançons
endolcides de dolls d'aigua,
repiquetejaven de seguit
contra el rocam.
Enllà ens esquitxàvem fins
a refredar els nostres cossos
escalfats, de llengües
assolejades.
Vam omplir espais amb les
nostres llums anellades,
per a després adonar-nos-en
què hauríem de esplaiar-nos
en paratges ben diferents.
I, ni tan sols ens varen
preguntar res de res, les nostres
decisions, no n'eren importants,
sembli ser, que la norma fou
acatar lleis alienes en
contraposició a les nostres.
Som, un recordatori de dues
ànimes que amb la Natura hi
vam fer concerts de
recreacions, un somni de tots
tres, que ja mai més, no
s'hi tornaria a repetir.
Adela Payá i Prats
💖🎈🌾
a refredar els nostres cossos
escalfats, de llengües
assolejades.
Vam omplir espais amb les
nostres llums anellades,
per a després adonar-nos-en
què hauríem de esplaiar-nos
en paratges ben diferents.
I, ni tan sols ens varen
preguntar res de res, les nostres
decisions, no n'eren importants,
sembli ser, que la norma fou
acatar lleis alienes en
contraposició a les nostres.
Som, un recordatori de dues
ànimes que amb la Natura hi
vam fer concerts de
recreacions, un somni de tots
tres, que ja mai més, no
s'hi tornaria a repetir.
Adela Payá i Prats
💖🎈🌾
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada