ÀNIMA ENGABIADA...!
Podria esgrafiar un
manuscrit;
i, punt per punt, desxifrar
un munt d'incongruències.
Escriure rimes a la Terra
barrejada d'airines i d'aigües,
fer- me un abrigall amb les
fulles de la tardor i, un
barret de fullaraca.
Traslladar la casa a la
cavitat de l'arbre i parlar
amb la guardiana de l'arbust,
viure la vida que desitjo
i, no pas, la que m'han
mostrat des que hi vaig
néixer.
Fugir de les qüotidianitats,
escridassar al meu tòtem
i, enlairar-nos junts pels
firmaments.
Descobrir nous mons,
noves civilittzacions, conversar
amb altres éssers de les gàlaxies
i, eixamplar els meus conceptes
de vida.
Fer salutacions a tots aquells
que han canviat el seu estat
i, fer-los un gavadal de preguntes;
ja n'estic molt enfartida de les
mateixes coses, una i altra vegada.
No hi vull viure encapsulada
d'idees i de raonaments estàtics
fins la mansuetud. Hi vull aprendre,
comprendre, assabentar-me'n
i, no repetir-ne tostemps com
un lloro les mateixes cantarelles.
M'avorreixo tràgicament de donar- li'n gust als déus malèvols,...per mi,
fins ara, soterrats ben al fons del
terregam. Em delecto per llevar- me'n aquest vestidet de tarquim i, sortir- me'n de tant en tant, de dintre d'ell.
No deliro per les engalipades. PROU...!
Adela Payá i Prats
💥💜😘
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada