UN MÓN A LA MIDA
DE QUI...?
No ens consulten
l'hora, ni el dia, ni l'any
per a néixer, menys
encara el dia de la mort.
Semblem joguets en mans
canviants, trasmudades per dits
rotatius.
Tanmateix, s'hi atreveixen a dir-nos
que tot ho hem pactat abans.
No ho recordo pas...!
S'hi pensen què amb les
sofrences aprendrem més
de pressa i, se'n fan un fart
d'injectar-nos més dolences,
una darrere de l'altra.
Si vius a la vora d'un atac
de nervis, a punt de fer el
salt mortal, et fan palmadetes
a l'esquena, absorts en el
gran espectacle què els espera.
I, no anem de víctimes, no, no.
Hem de patir els deliris d'uns
cafres, fins què s'hi sentin
satisfets de les seves egolatries
Què tal sí les coses hi fossin
a l'inrevés....?
Un altre gall cantaria...!
Ens retallen les dotze cadenes
d'ADN, tot ho adulteren de verins,
s'inventen sistemes què ens
minven les nostres energies i,
aleshores, volen que s'agenollem
al seu davant.
Fins a quan...?
Vivim a dintre del poal de la
brossa i, continuem les nostres
vides compassant- les amb trets
robotitzats.
Potser no volem avançar,
fer-ne un món millor per a tots?
O seguirem com ara, asseguts
a sobre de sellons corcats?
I, no pregunten ni demanen
opinió...!
Som ninotets, perots, ratetes
de laboratori.
Ells, fan i desfan, si et fa mal
el que decideixen per tu,
t'aguantis i, pregues tots els
jorns, per a que no es trastornin
més del degut.
INJUST....TOTALMENT INJUST...!
I, com deia el meu pare:
Fes- te fotre i planta vinya....!
Tal vegada, hi som als regnes
de les foscúries, on manen
els descerebrats.....Em pregunto
què hi fem ací i, que necessitat
en tenim de contemplar tantes
misèries, com tantes mentides,
com tants actes de crueltat
en demesia.
Farta, fins l'infinit....!
Adela Payá i Prats
♥️😏☢
Imatge: Atlantes - Hermitage Museum:
St Petersburg, Russia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada