RODA DE FIRA.
Cavallets de cartró
hi veig rodolar a la
sínia.
En muntar a sobre
del corcer blanc,
els colors í, les imatges
s'hi desdibuixen;
una mena de núvol
esponjós em copsa
per dintre i, per fora i,
en eixe flash sobtat:
cares de monstres s'hi
juxtaposen.
Hi vull parar, hi vull
baixar...!
No desitjo giravoltar
per més temps...!
El germà de l'ànima
amb ales de vellut,
em treu de la roda
enjogassada, on
entre al.luvions de
collarets perlats
li n'afegeixo:
Prou, n'estic esgotada,
dus- me a aquell lloc
on tots ballen i canten
on les trapelleries no
existeixen i, on ningú
et miri amb ulls esbiaixats.
Prou,..prou...!
No puc romandre per
més temps al davant
d'éssers radioactius,
que s'hi delecten per
què llueixis com cartell
fluorescent amb rètols
parpellejant.
Cavallets de cartró
hi veig rodolar a la
sínia.
Adéu, adéu, me'n vaig.!
Hi tinc molt mal de cap...!
L'amic angelical també
n'era una al.lucinació.
Adela Payá i Prats
😘☻👿
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada