BUIDAAMPOLLES...!
Dius que no, què res
no hi pots creure,
i, rius com un descosit.
Vius al màxim, sempre
de marxa a les nits,
rodolant com boleta
discotequera.
Et neguis a xafigar
pel terregam i, a tothora
treus ales emmidonades,
estavellant-te contra rocs
ben angulats.
El teu cap i, el teu cos
duus emplenats de cicatrius,
i, encara que te n'havies
enamorat de la mort,
ella, no et va desitjar
per amant complaent.
Dius que no delires per
romandre a la Terra,
què hi vols acomiadar- te
de tothom i, copa rere copa,
celebres tots els jorns
el teu viatge de partença.
Em dius què sí m'estic
amb tu, hi faràs obviats
de les Parques;
et responc: què en veure's
elles repudiades, aleshores,
una mica engelosides,
hi voldran venir a per tu.
No hi vull esperançar-me amb un
home setenciat a mort...!
Adela Payá i Prats
🍹🍸🍷🍯🍾
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada