DE PASSEIG PEL
CEMENTIRI...!
Amb passes parsimonioses
m'hi apropo a pleret
a la teva làpida, encarada
en direcciò
al barranc del Cinc.
Sé què te n'alegres molt
de veure'ns,
remous les airines al
nostre voltant.
Embulles els nostres cabells
de fils perlats, sentim com
una mena de besades
a sobre de les galtes, i
com senyal, a la Mercè,
li n'has fet acomplir d'immediat
el seu desig.
Hi feia temps que n'eres
orfe de poncelles i,
avui te n'hem dut un ramell
de flors.
Ja saps, que hi són fetes de
paper gruixut per a que
durin més temps.
En mirar la teva foto
me n'ha semblat que
dibuixaves un somriure
més ample.
La teva néta Júlia, també
hi era al nostre costat i,
pronuciava el nom d'avi,
talonejant les rajoles
amb les seves sabatetes
de nina enjogassada.
Ara, hi és en camí el nostre
tercer nét o néta,
encara n'és prompte per a
saber-ho i, la Joana no volia
esperar s'hi per més temps.
No saps la pena
què em fa, què hi siguis
tan lluny, cavalcant pels
nous estels....!
Envian's un floc de purpurines
platejades i, una abraçada
gegantina on capiguem tots
nosaltres...!
Adela Payá i Prats
💕😗👣🌾
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada