IMPIETÓS...!

IMPIETÓS...!

Mai, no podràs saber
quina cosa s'hi pot
sentir, en veure ressorgir
a mans plenes, tanta
escassetat.

Sotjar com el teu estimat
se'n mofa de les volences
i, les repenja dels rínxols,
als cabells de qualsevulla.

Mai, no imaginaràs, com
em vaig esmicolar per dintre,
en contemplar tanta gelabror.

Com podies amagar-te'n al
dessota d'un munt de faldilles,
abans que lluitar pels teus
sentiments.

La meva tristor, n'és cert, tan
sols em pertany a mi mateixa,
però tu, en gran mesura, hi vas
ser el causant d'ella.

Em vas vendre, com si fos
un embalum;
em vas ofendre, fins la sacietat;
i,tanmateix, et vas atrevir
a mancillar les nostres querences.

Totes les matinades et cobries
amb el jupetí dels oblits i, a les nits
em xiulaves des del nostre fil violat.

En cap moment, no hi vas saber
defendre'm i, malgrat això; al davant de qualsevol, hi vas fer ostentacions d'ésser superbiós i, prepotent.

M'hi vaig enamorar d'una estàtua,
d'una pedra marmòria, esperant
rebre el que jamai podries brindar-me.

Tu, n'ets fet de palla i, de fem,
de macolí i, de ciment;
no hi pots allotjar cap emoció;
el que dius, ho has copiat dels altres,
millor dit, ho has imitat;
però, tu, ja saps, què cap cosa no et
farà tremolar, els desitjos sexuals,
hi són efímers.

Un home buit, delirant per ser-ne sòlid; farcit de pedruscalls;
recolzant-s'hi en cames folrades per mitges de setí. Escoltant músiques de fugacitats.

Un ser amb cor de rapaç
i, amb pseudoamors de rapinyaire.
Engrunes del no res...!
Obaga ensinistrada en fer malbé.

Adela Payá i Prats
🤢☻😈👻