ATANSA'T...!

ATANSA'T...!



Rodolo i rodolo
com la boleta del món,
i, en aquest curt viatge
de fer- ne giravolts,
tot s'hi barreja fins
a confondre-ho tot.

Hi veig nuvolets pel
terris, com si fossin
catifes emplenades de
borrissols i, davallo
suaument fins a quedar-ne
ben abraçada.

Et miro com dorms
al teu llit de latzurita,
et llegeixo un dolç poema
i, et faig un petó al peçó
de l'orella.

Obri els ulls, regala'm
senderols glaucs amb
sospiralls d'espigols...!

M'hi ajoco a racer teu,
i, en seguir fent giragonses
t'esvaeixis com calitga
a la matinada.

Ara, enmig dels boscos
amb faldilles de petallines
malves,
em contornejo al so
dels oreigs i, un nen
acomboiat em vol arrencar.

No,...!  No ho facis...!
La meva vida n'és tan breu, qué si
m'estiragassis, hi mancarà
de sentit.

Nen esporugit, dient a tothom
què les flors parlotegen...!

Giro i giro, sense detenir-me'n,
hi sóc de nou al Cosmos;
la meva família galàctica,
em desvetlla secrets ocultats
a propòsit.


Agafada de les mans d'un munt
d'estels, espurnejo els cels
de centelleigs virolats,
en soltar-me'n de les ùrpies
cèliques, em trobo novament
a la Terra, i curosament, en
completar el cercle sencer
i, aturar-me en un punt determinat,
tu, hi eres al davant meu
amb braços estesos, dient- me:

" Atansa't "

 " Atansa't "

Adela Payá i Prats
🍃🌻🌾🥀🌿




.