HUMÀ O FARCIMENT...?
No preciso que cap ni un
em digui com he de fer
el què hi hagi de fer.
Ho he de descobrir per
mi mateixa.
No puc seguir-ne lleis
que hi vagin en contra de
la meva consciència,
he de crear les meves
pròpies normes, que mai no
atemptaran contra ningú.
He d'aprendre a cercar
on s'hi troba el significat
de tot plegat, no puc avançar
amb memòria esborrallada,
pel capritx d'uns egòlatres.
Ni seguir rodolant per les
rutes que uns carronyaires
hi van dissenyar, pel gust
de complaure's a si mateixos.
He de trencar-ho tot,
peça per peça, i
construir-me una vida que
obeeixi al que
sento i penso...M'he cansat
de fer de calcomania en mans
estratificades de sang
i de verins.
Potser, el salt quàntic, ha de
ser-ne ben immens, però ho he
d'intentar abans d'omplir- me
l'ànima amb més necetats
i buidors...
Qui hi hagi triat d'ésser
un titella, n'és de ben lliure
per donar-li'n glamour a les
seves incerteses.
Per deixar- se'n donar corda
quan als seus amos els
hi vingui de gust, no pas a d'ell:
ninonet de fusta i de drap.
Adela Payá i Prats
♥️♣️🎈
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada