ESGROGUEÏT
DESAMIC...!
Desamic pobrissó,
què t'hi aboquis als ventanals
mirant si la teva fada
estimada, hi arribarà.
Ho saps perquè t'ho diu el
teu cor, ho vas fer tan
malament amb ella
i, desconeixes aqueixs
martelleigs a dintre teu.
Desamic pobrissó,
què li escrius al teu amoret
esquinçat, estrofes de consol,
per tal de treure't punyals
i, coltells afuats, què
et fan estremir de dolences.
Ella, hi va marxar decebuda,
pensà què hagués pagat la pena
enamorar-se d'una granota
que no pas d'un home molinet.
Desamic pobrissó,
encara que massa tard, ella,
n'ha llançat els seus sentiments
per tu, a les fondalades
dels barrancs, i tot seguit, els
ha perfumat d'un ramell
de flors i, d'un poema, on deia
què et regalava una samarreta
porpra per les condolences..
Ella, ja sabia que volies
lluir com fanal engrescador,
com un paó enmig
de la corralina, amarat dels
plomatges flavescents.
També sap què n'ets un clon
de tu mateix, sols què l'autèntic
hi viu inconscient a dintre
d'una borsa penjadissa, des
dels trespols, d'un lloc errat.
Adela Payá i Prats
🤗🤔🌾🥀🌵
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada