L'AMOR, TANCAT
A L'ARMARI...
Pell de llacor i, llicorella,
recorren el teu cos,
on els teus cabells
platejats, s'hi afanyen per
arrapar- se'n de les llunes
saturnals.
A la nit, feta de neulines,
me n'havies fet viatjar pels
passadíssos estel.lars,
i, ansiava per dur- me'n dels
somnis, aquelles flors, jamai
no ataüllades.
Amb braços creuats estrenyent
amb força el cossiolet
de poncelles, delirava per
què hi fossin traslladades
al meu món de les realitats.
Al bell mig de les mans, en
descloure els ulls, hi refulgia
una bola de cristall, com aquelles
què tant m'agradaven quan
n'era de ben menuda.
En sacsar- la, no s'entrellucaven
flocs de neu, ni puntets de
purpurines, simulant estrelles,
ni paratges albins, ni ninotets
ballant.
S'hi albirava el teu rostre
en totes les direccions,
enmig del fullam i, la natura.
Amb tot tipus de gestos:
somreies i, ploraves al mateix
temps,...... t'enfurismaves,
i, t'apaciguaves.
Quan bellugaves els llavis
i, centraves l'atenció al fons
dels meus ulls, podia escoltar
tirallongues de < t'estimo>
< et vull>
Ell, a la fi li digué:
hi vaig deserotitzar el meu amor
per tu i, encara que hi arribo tard,
t'hi trobo molt a faltar.
On hauré de cercar- te...?
Adela Payá i Prats
😗🔮🌾🌿
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada