UN GOIG DE VIDA...!
Les ganes per viure
adquereixen uns altres
sentits, unes altres mires.
Els quadres penjats
de les murades s'esclareixen
de les seves cromacitats,
què d'any en any, van
adquirint matissos gradualment
més assuaujats.
Tot a la casa,
hi vol recobrir-se amb vels
blancs i, musselines
transparents;
habitacles emboirats de
llums nívies, em menen a
somiar en cels ennuvolats.
Tanta claredat és desvetlla
que hi puc extreure'n més
detalls de cadascú dels
raconets, dels quals, abans
n'era encegada.
Una coral de nens cantussegen,
amb veus molt càlides,
però no puc ataüllar- los,
els escolto enmig del rebedor,
obro la porta i, a les escales
no hi trobo a ningú.
Les ganes per viure
adquereixen uns altres
sentits, unes altres mires.
El meu esguard tot ho albira
amb llums clarejades,
menys els jorns què una
penombra obcecada
s'instaurà a frec meu i, em
xiuxiuejà paraules a l'inrevés.
Aleshores, el dia és fa fosc
dens i, feixuc,.... Escridasso
al meu xic i, la casa hi fa retrunys
de riallades, esclatant per tots
els angles dels tempanells.
Adela Payá i Prats
😄😣📯🗣
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada