A DESGRAT..!

A DESGRAT..!



No em plau
el desamor,
tampoc l'amor
carregat de
butllofes d'aire,
volent-se
expandir del què
no n'hi ha,
fins a rebentar.

No cal què et
vesteixis d'amorosit
sí ja saps què
les pedres no
bateguen com
els cors. 

Tot i així, algunes
d'elles van arribar
a ser-ne coral.lines.  
Millor llueix de
blanca col-i-flor
i, de verda lletuga.

Segueix fent passes
de peus
transmutant-s'hi
per peülles;
de cossatge repenjat
a quatre grapes
al damunt de la gespa;
de camuflatges i,
d'empelts.

Avui, humà,
ahir fera ferotge;
demà un ésser
mecanitzat.

No em plau
el desamor, com
tampoc viure a recer
de no sé sap què
o de qui pugui
baladrejar
al meu costat.
 
Em preparo per
a fer-me amiga
de la rosa dels vents.

Empolainada de
sospireigs alats,
m'enceto per primera
vegada enmig de
l'ampli espai.

De cos volatilitzada
adquiriré l'essència
de cada ventada,
esbufegant des de
qualsevol punt cardinal.

En cada bufit,
t'arrencaré els teus
tridents;
les teves banyes;
la perllongada cua
i, els alots
emplomallats.

En mostrar-te
sense els teus
atributs, aleshores
descobriré qui ets
tu, realment.

No caldrà què
t'amaguis més
al bell mig dels
humans, declamant
falses paraules
subjugadores.  

Ni què t'exçalcìs
com palpador
dels teixits assuaujats.


N'ets al descobert...! 





Adela Payá i Prats
            ⏳