EL BALL DELS
DESACORDS..!
Les promeses ballen
per sobre dels cactus,
agullonant-se'n els
cossos de fiblons.
A les còrpores de les
noies en faran niar uns
incipients punxons,
força clavetejats.
Enduia jo a prop
del cor les teves
tremoloses fíbules.
Com encara no s'hi
varen fer presents
les expressades
avinences,
romandrien com petites
pues dansarines.
Promeses d'escurçada
vida, què tant sols
hi varen romandre
per uns breus instants
a vora dels teus llavis
oblidadissos.
En restar d'acció
inanimada,
les espícules a sobre meu
cada vegada creixien
més grosses i ben amples,
fins a fer-me assemblar
de cara als altres,
com una punxeruda mata.
El poble s'esbargeix
a costa meva,
batejant- me amb
l'apel.latiu de:
la muller atzavara.
En faig rodolar els
meus pollegons
a l'entorn del meu cos,
per si de cas,
volguessin
desempallegar- se'n
de la meva pell,
la qual cosa, anunciaria
un bell succés:
un acord de paraules
segellades, a la fi,
en serien exposades de
plomes orlades.
Continuaré giravoltant
per tal de fer-ne caure
cadascuna de les
agullonades..!
Adela Payá i Prats
💛
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada