ENMIG DEL BOSC..!

Dusanka Petrovic
        (1947)



ENMIG DEL BOSC..!



Passejo a soles
enmig de les
muntanyes:
germanes de sang
i, de pedres, de flors
i, d'arbredes.

Vivim a pler,
respirem l'aire pur,
ens emplenem
de raigs solars,
de vegades ens
cremem,
d'altres ens gelem
i, molt poques voltes
ens mullem.

Em sento lliure,
trepitjant senderols
què no condueixen
a cap de lloc. 
Quan em perdo és el
mateix què a la vida,
he d'andarejar i,
sortejar molts viaranys,
fins a trobar-ne el meu:
el de tornada a casa.
 
Passejo en solitud
amb l'ànima tranquil.la,
connectant- me amb tot
el què viu i alena.

En un instant passo
de ser-ne borinot a flor;
de aigua de la font
a aigua del rierol;
de herba selvàtica a
arbreda;
de grumolls de terra
a nuvolades de cel...!
  
N'hi ha màgia en eixa
continua transformació
on tot s'hi acull i es recull, 
es confon i, s'acobla.

N'estic encerclada
per nobles criatures,
no s'hi pot demanar més.

A la Natura ben amagats
hi viuen els éssers de
la joia, dels somnis,
dels encanteris,
com també els Elfs,
fent sorolls d'aigües
cantaires.
 
Així és, com en arribar
a la llar n'éts plena
d'una gaubança què
voldries acolorir-la
de molts colors i,
solfejar- la d'un caramull
de sonoritats.

Ballo a soles fins
a caure marejada a
terra i en eixe col.lapse
t'hi fas present
amb somriure de
teranyines.

Et desendreço dels
enfilalls i et petonejo
fins al teu següent
esvaniment.
  

 




Adela Payá i Prats
             😊