LLUMETES AL CEL

Imatge: Teresa Pujol



LLUMETES AL CEL


Llumetes al cel
de molts colors
el fan relluir com un
trencadís.

Miro des del
finestral de la casa
en direcció a la
platja;
aquest clam de dards
en fan diana als corets
de l'oceà.
Clapoteigs a les aigües.

Em dissolc entre les
escumes rabiüdes,
faig arrapades com
els gats, amb ungles
punxerudes,
i, m'enjogasso amb
els petits estels.

A uns els dibuixo
caretes de granotes,
a uns altres cossets
de rucs amb orelles
de corol.les líriques,
i, al més allunyat li
n'he esculpit un cap
de dofí, conformant
cercles i espirals,
rodolant als espais
còsmics.

A la Mar, de sobte,
l'he albirada amb
volants de coloraines.

Des dels firmaments
plouen llàgrimes virolades
i, a l'almosta de les meves
dues mans, fent cassoleta,
arreplego petites
fades dansarines.

Els ulls se m'han omplit
de llamps i, en atansar-te
tu al meu davant
t'he enlluernat de més
luminiscències.

Em demanes de pujar
per la balconada, com
Romeu enamoradís,
però a canvi, t'he implorat
què no arrenquessis
cap flor de l'arbreda.

Ara, mentre ens
entrelluquem,
focs d'artificis es disparen
desde els nostres iris,
però en besllumar-nos
tots dos alhora, ens hem
invisibilitzat.




Adela Payá Prats
             🍃