PASSEIG NOCTURN..!
N'és impactant enmig
de la nit, escoltar
els meus batecs accelerats.
Tremolor dels estels
conjugant-s'hi amb
el meu propi palpitar.
Cor estrellat, cor lluent,
junyit al cel pels fils
ancorats.
Algú des de la immensitat
em diu què hi vaig
acompanyada, però, no
obstant, em sento tant
a soles com l'astre Sol.
Desconnexió dels enfilalls,
què suren com tentacles
entumits, no endollats.
Cerquen on poder acoblar-se'n
però segueixen desatansats.
Vagarejo sota una cúpula
ornamentada de collarets,
alguna perla se'n surt del cèrcol
on fugaçment transita,
enlluernant tot al seu pas.
Els cabells esvalotats,
entre diademes de brillants
em dibuixen èlitres d'aigua,
en arribar al rierol
m'ajaço, adherint-me
a les gorgues cantaires.
Clapoteigs de les aigües
reflectint esquerdills,
la solitud dissolta
en poder abraçar
per un instant, a una
obaga passejadora.
Adela Payá i Prats
⭐
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada