CORS ENXARXATS..!

Marc Chagall
(1887-1985)




CORS ENXARXATS..!




Avui els records
no em faran vessar
les contingudes
llàgrimes;
els dos ulls de rotllana
on et vas emmirallar,
t'arrosaran el cor
de xarop carmesí.

Ens mirarem com
aquell dia, durant
una llarga estona,
i, retornarem al mateix
punt irisat, on s'hi vam 
extraviar.
  
No em soltis les
mans de dintre
de les teves, on
em sentia tan
dolçament acaronada.

Del seu contacte
enyoro la
continuada calidesa,
com l'escalfor dels
teus dits
què s'hi passejaven
fent música a sobre
dels palmells.

Dies d'exultant joia,
on les paraules,
deixades caure
com plomes al vent,
endurien missatges,
tanmateix per esbrinar.

Balanceig d'uns
cossos insinuant-se'n,
sentint l'estima
en el no sentiment,
amb desconcerts 
acompassats.

Te'n vas anar per
a mai més no tornar,
i, puc malgrat els anys,
rememorar com obries
la porta de l'ascensor
i, com de sobte et vas
dissipar per sempre.

Un comiat de portes
obrint-s'hi i tancant-s'hi
al mateix temps,
sense assabentar-se'n
aleshores, què els
rellotges de sorra
esclatarien...

Carrusels de sauló
explorant les ventúries,
disposats a viatjar
pels deserts, donant
consistència a les
arrodonides dunes.


Hi vaig haver de
contenir l'amor
en flascons buits
de cristall,
què els feia servir com
fanals, al bell mig
de l'arbreda.

De llavors ençà, que
enllumeno els boscos
penombrats.
M'he convertit en una
enfeinada cuca de llum.







Adela Payá i Prats
            ⏳