DEIXA’M AMOR...!

Imatge: FREDERIC LEIGHTON 
(1830-1896) " Solitud "



DEIXA’M AMOR...!


Deixa’m amor,
a vora de mar,
vull sentir-ne el
soroll de les ones,
avui, són abruptes i,
força neguitoses,
deixa’m que les
agafi de les mans
i, amb elles, dansi
el ball dels solitaris.

Deixa’m amor,
vull estar-me’n
a recer, dels vaixells i,
somiar que navego
als oceans dels pirates,
on escapolida
de les realitats,
hi visqui mil aventures,
en altres geografies.

No em demanis el que
no puc oferir-te’n;
tantes vegades el cor
se m'ha trencat
que n’he perdut la
capacitat per a creure
en les estimes i,
encara que tu, tot m’ho
vols donar, et miro 
als ulls fixament i, alguna
cosa em diu, que ja
no potser,
que ara ja és el temps
per fer-ne camins
de parquedat i, per
abstreure'm del
que ja no puc copsar-hi
a dintre meu..

Deixa’m amor,
que em perdi pels camins
de les roselles,
que sojorni al capdamunt
dels cimalls,
que contempli els estels
totes les nits, 
a les seves quatre estacions.

Deixa’m que plori totes
les llàgrimes
que durant tant de temps
n'he covat a dintre del meu cor.

Deixa’m que em lligui
als meus morts
amb els qui tinc tantes 
converses pendents i,
no vulguis endollar-me'n
encara que hi sigui amb 
garlandes platejades.

Ha arribat l'hora per
aprendre a desllaçar-me'n
de tot i, malgrat que fa
un temps, hi demanava
que algú em salvés de la 
tirànica solitud,
penso i, sento què en
aquest moment,
ja no me puc estar amb ningú.

Deixa’m amor, t’estimo tant, 
que no m’atreveixo a conviure 
ni un sol segon amb tu.



Adela Payá i Prats
             🌞