OBRI ELS ULLS..!

OBRI ELS ULLS..!



El cel tot i que
flamejat,
escup saliveres
enrojolades.

Hi vols aplegar
a casa ben de
pressa;
carregada de
feixugues borses,
te n'adones
què el gelat
s'hi desfà.

Et miren de dalt
a baix,
detenint- se
als teus llavis,
al teu nas, 
no duus mascareta..!

Et permeteixes
respirar l'aire lliure,
avui, ben calent.
força roent, abrusador.

No entens als
amics què t'han
deixat tirada enmig
del desert,
per això ara
en menges grànuls
de sorra.

En no seguir la seva
normativa, t'han
llançat a l'espai,
mentre t'atipes de
núvols flonjos.  

Millor a soles, què
mal acompanyada.
Els bonifacis s'hi
queden al darrere
de les portes,
en passar, tu, pel
seu costat.
Rauen amagadissos,
llangueixen
en percebre la teva
obaga.

Els fados, només,
t'ofereixen als
éssers eixelebrats,
als qui mai no han
segut estimats,
per això,
els vas voler
de tot cor.
Tan naturals,
tan autèntics.

Amb mans salvatgines
al qui hi ha de venir
li amanyagues els
seus cabells arrissats,
murmurant-li amb veu
baixeta què s'afanyi
per arribar-hi.
 
Ajupit sota una palmera
ell, un home ferit,
ha estavellat la seva
nau: SOS: 
no n'hi ha ningú,
no sap on s'hi troba..!

Connexió interrompuda.

No per molt matinar
clareja més d'hora. 

Ell, amb la ferralla
malmesa, s'ha procurat
un instrument musical
què en fa retrunyir
a la mateixa Terra.

El cel tot i que
fogallejat,
obri petits traus
vermellons,
on des dels quals
genets al damunt
de corcers grana
tot ho acoloreixen
de pigments carmesí.

A l'home nafrat el
fiquen endintre d'una
butllofa cèlica.
El retornen al seu
planetoide de cireres,
i per molt què l'esperis
de moment romandrà
hospitalitzat.

Per les nits, t'escriu
missatges al sostre
de l'alcova, a frec de
la lampada,
on s'hi pot llegir
aquesta dita

" N'estic a dues
passes d'on tu dorms,
desclou els ulls
i, em podràs clissar."






Adela Payá i Prats
            🎠

  

.