A VORERA DEL RIU...!

Pierre-Auguste Renoir
       (1841-1919)



A VORERA DEL RIU...!


No facis què
les meves galtes
es ruboritzen
en aquest esclat
de les teves mans
ballarines.

No riguis tan fort
cridant l'atenció
de tothom, en
omplir- me la
boca de cireres.  

Hem anat d'amagat
al rierol de les
endevinalles,
on enllà acompanyats
de bestioles,
hem hagut de
descobrir- ne
els seus noms. 

No tinguis pressa
per capbussar-te
a dintre del riu, 
abans hem de
demanar- li'n
permís a les aigües
cristal.lines.

Els branquillons
dels salzes
en fan música
a frec de la gleva,
quan l'enfurismat
vent de llevant
n'és a tocar d'un
llostrejat cel
primaverenc.

No em facis
enrojolar,
estiregassant- me
els tirants del meu
vestit,
encara no em
vull banyar.
Amb el teu ímpetu
has espantat
als peixos de colorets.    

Llança't de cap
al bell mig de la
riera, mentre em
deixo escalfar la
pell pels raigs
mandarins.
    
Quina càlida
presència,
només em conformo
per envernissar-me'n
de petites pinzellades
carbassetes.











Adela Payá i Prats
            🌞