DEL COLOR DE LA BUIDOR..!

EDWARD HOPPER
     (1882-1967)


DEL COLOR
DE LA BUIDOR..!




Ascensor que
puges a una
cambra de colors,
on ell i jo
ens vam estimar
per última vegada.

Record pòstum..!

Camps d'amor
on inserides n'eren
antigues mansions
amb jardins florits.

Ell, ja no hi era.
Els passeigs li'n
pertanyien al
meu esperit.
   
Del bressol a la
tomba,
n'hi ha un lleu
sospir;
un relluc de poncella
i, tot de seguit,
una renglera de
petalines i fulles
agostejades;
un fins aviat,
per a bescanviar-se
per un fins mai.  

Ascensor què baixes
per a dur-te el meu
estimat, de cap
als inferns.
Ell, avesat als jocs
escalabrats,
en fa mofa de les
volences.

Disfressat de bruixot
en fa imitacions
dels éssers benaurats. 
Foguejat de roig
estén les seves
dalmàtiques a sobre
dels conreus
esgrogueïts. Als
gira-sols els colltorça
fins a fer-los besar
la gleva.

Enllà s'hi està,
fent oblits de dolces
paraules,
de promeses no
acomplides;
transmutant grans
d'olives per pinyols
de raïm.

Es complau d'ornar
l'amor amb bijuteria
de corretjoles,
en comptes de
engalanar-lo amb
bells safirs.

Els seus escrits
en són un compendi
de relats dissipats,
escadussers
d'apassionaments,
doncs jau de flàmula
abrusadora, cremant
la seva ànima a pleret.


Ascensor que
muntes al cel,
deixa'm asseguda
a vora del meu estel,
no vull seguir
contemplant els
atuells balmats, 
desocupats.
Ell, se n'ha esculpit
d'àmfora badívola.
  





Adela Payá i Prats
             🏺