INTERCANVI D'OMBRES..!

INTERCANVI
D'OMBRES..!


No et recordo
massa,
sols l'instant
precís per a escriure't
un curt poema.  

No s'escau
d'importància
els breus moments
arran d'un bagueny
passatger.

Un, d'escadusser,
que no entén
de tendreses, doncs
ja se sap:
n'és una tènue
obaga.

Ombra acompanyant
d'una altra ombra;
taca de dia, què el
Sol t'hi projecta;
clapa de nit, què
la lluna et dibuixa.

Ombrívola essència
sempre depenent
d'algú, què desconeix
la substància de
l'humà, i encara
que vincladissa a d'ell,
res no compren,
ni sent.

S'hi ajaça sempre
al terra, ben al davant
o al darrere, amunt i avall,
als laterals, segons
els horaris llumeners i,
l'inclinació de les llums,
però només n'és això:
un obac parasitari
què hi ve de
tant en tant, què
insisteix per a fer-te
recordar què hi és ací.

Tant ha segut la
seva tossudesa,
què de manera
hipnòtica ens hem
intercanviat
les nostres siluetes
ombradisses.
  
Ara irradiem el què
no ens correspon,
el què no ens pertany, 
espeteguem la figura
d'un altre ésser,
potser estimat o no  
a sobre de les
llambordes.

Ens hem quedat
cadascú com a record
en el reflex de l'altre:
l'antagònic, l'oposat,
l'hostil, l'adversari,
el desamic, l'enemic.

Embruix..?
Sortilegi..?

Vés a saber..!   


 


Adela Payá i Prats
              ☻