AL FONS DEL POU..!

AL FONS DEL POU..!



He caigut al pou
ombrívol, on cap
raig solar no
s'escola per allà.
Tinc el tremolor
del fred inserit
a la meva pell.
Amb cruixir de dents
en menjo el què
em resta a dintre
de la motxilla.
Dubto sí sobreviuré
en seguir tancada
i, no trobar- ne
cap sortida.
Acompanyada dels
esgarips dels
animalots, em trobo
una mica custodiada.
Sí almenys tingués
el record efímer
de les teves dolces
paraules,
però les últimes n'eren
tan esquerpes com
els draps de la cuina.
Amb un mal pensament
teu, em vas llançar
a dintre d'aquest aljub.
Tal vegada et fa gràcia
veure'm tan eclipsada,
però has d'animar- te
a ser creatiu i enviar-me 
una explosiva idea
alliberadora, d'eixes
què poden foradar
les pedres i cisellar
graonades envers la
llum.
Només en rebre-la
pugui sortir-me'n
d'ací dintre.
Ja t'ho vaig dir en
el passat: qui creu, 
crea.
Així què hem de
construir-nos
una caseta en mig del
camp, mirant a la
mar ...
Treu- me de
dintre del safareig,
crea un nou pensament
d'aigua i, de gleva  
de cel i d'estels.
 

 


 
Adela Payá i Prats  
             🍀