UNA ULLADA ACOLORIDA..!

LEONARDO DA VINCI
       (1452-1519)



UNA ULLADA
ACOLORIDA..!




En sotjar els
arbres i el Sol
ja em sento
papallona,
alliberada de les
insipideses.

Els pètals de les
flors, llengües
de consol,
em declamen
els versets
més guaridors.

Els esplendorosos
arbres em posen
en contacte amb
la creació.

La solitud de l'ànima
n'és un quars què
va creixent de
mica en mica.  

El món s'ha convertit
en una incubadora
de diamants.

Les terres cada
vegada refulgeixen
de més lluentor, 
i, als diantres els
retornem les seves
armes
transformades
en joguines.

Pistoletes d'aigua, 
bombolles de sabó
surant per sobre
de les banyes;
cues ornamentades
de serpentines,
escates nuades
amb llacets.

En sotjar les muntanyes
i la mar, ja hi puc
pul.lular per sobre de
la gleva,
nedar amb els dofins
sota les aigües.


Hi sóc un ésser humà
més, inserit al globus
terraqüi,
que tal vegada hi
sent l'enyor del què
mai no hi va trobar,  
però que sap de sobres
què existeix.
 
La mancança del
què és vital per a
l'existència,
ens en fa herois
de les fugacitats,
artistes de la
imaginació,
mags enmig de
les incerteses,
però constrets
de sentiments
engargussats.




Adela Payá i Prats
             🌹