DESCURANÇA..!

DIANA



DESCURANÇA..!



Un abandonament,
la vida n'és curulla
d'ells;
n'és creadora de
de nierols buits. 

Només se n'adona
de l'abandó
el qui ho pateix:
el sofrent,
innocent de les
inclemències alienes.

Enmig de la foscor,
reballada com un
embalum, t'hi trobes.
N'ets com un estel
perdut,
tan allunyada de tot i,
de tots, alhora,
malgrat això,
segueixes espurnejant,  
irradies llums
d'atemorida presència,
però refulgeixes.

I plores espurnes  
de raigs titil.lants.
Els glavis esmolats
dels qui treballen
per als funests
ho sabien.
Frueixen d'aprofundir
coltells al fons de
la carn. Apaguen
fulgurants esquerdills.

Un abandonament,
una infinita solitud,
la pell s'ompli d'estries
gebrades;
els ulls llangueixen
fins a donar-ne
eixida als borlins
cristal.lins.
Tremolor al cos,
els emissaris de la
por, s'han aposentat.
L'amor defugit,
escapolint- se a
dintre de carruatges
albins.   

Una lluna de somriure
carnavalesc,
s'afua les esfilagarsades
dents. En té molta gana.
Corsaris lunars a l'atac.

Un abandonament,
ell, el suposat company,
l'amant transgressor,
s'enjogassa en l'ofici
de fortificar-se rere
les muralles.
Ell: l'emmurallat.
S'ha embriagat de l'elixir
dels oblits.Tostemps a 
la cacera dels
estellicons enlluentits.

Mentrestant, el
desconsol et guarneix
de vestimentes
esclarides;
dels esclafits del
riure malastruc,
te n'has bastit un
esponerós arc
amb fletxes.

Als firmanents
l'home esporuguit,
enmig del pitram
centelleja de sagites
platejades, tal com
un pom de flors
acabades de rebrostar.

L'amor reneix, en fer
fora a les temences,
en combatre la foscor,
en saber enlluernar-se
a un mateix, tanmateix
hàgim de renunciar
a les mandroses
querences. 







 
Adela Payá i Prats
             🌟