AMOR BURLANER..!

AMOR BURLANER..!




L'última estrofa a redós
dels dos, retolada
en relleu fosforescent,
anunciava
un comiat Barceloní..

Un adéu a frec,
d'un llit desfet
i, uns llibres deixats
de qualsevol manera
al damunt del comodí.

Aqueix amor jeu
ara mateix a 
les formoses Rambles.
Força contrariat, rau
obcecat per voler
enjovar-nos.

Amunt i avall, a tothora,
analitza els gestos
de qualsevulla criatura.
N'és pacient i entotsolat.

Les endarrerides paraules
nostres, d'un passat
aleshores, distorsionat,
n'eren rostollades de goig
i, d'esperances;
d'atzucacs què de sobte
n'obrien nous viaranys.

Però un atziac destí
t'entelaria l'ànima
a destemps;  
emmidonat per les flors
del baladre les substituiries
per un pomell de ginestes.

Sense cap emotivitat
em vas desarrelar de dintre
teu i, encara, hui per hui,
em pregunto quina cosa
grossa hi va ser la causant.

Exempta de les paraules
escarseres,
me'n vaig adonar
què obeïa a un dels teus
esbarjos macabres.
N'eres boig pels actes
teatralitzats.

Sí almenys m'haguessis
mencionat què n'estaves
interpretant un joc dramàtic,
no hagués exposat
el meu cor a tantes
dolenteries,
ni a tantes inclemències.
L'hagues protegit del seu
palpitar atolondrat.

Un temps encrostat,
emprat per sanar
cadascuna de les escletxes i, 
malgrat això,
tanta indiferència a canvi,
tants agravis al davant de
tothom,
en contra del nostre
suposat enamorament;
tantes fal.làcies 
amuntegades, on només
puc afegir-ne què a hores
d'ara, hi sento molta 
vergonya,
no pels dos, tan sols,
explícitament, per tu:

Molta vergonya...!

Un escenari de
baratera imitació..!


 


Adela Payá i Prats
              📖