DESMEMORITZATS..!

Jules Bastien-Lepage
       (1848-1884)




DESMEMORITZATS..!


Asseguts a sobre
de l'enfosquida
gespa,
no advertim
el silenciós trepitjar
de les bestioles,
però en tenim els ulls
lluents d'estellicons.

Les besades nocturnes
a l'aire lliure, en fan gust
de farigola;
ens maquillem els llavis
dels pètals arrossegats
per les ventúries.

S'estremim de pell
estelada,
sentim com bursades
al voltant del cos
i, el nostre llambregar
n'és un viaró perlat.

Ajaçats al terra,
mig endormiscats,
se'n deixem dur 
pels càntics estel.lars.

Enmig de l'Univers
recordem tot allò
que ací al planeta
n'hem obviat.
Ens inviten a restar
oblidadíssos.
En desvetllar-nos,
ja res no recordem.

Ara, ens contemplem
com dos estranys.
Amb prou feines, no
ens reconeixem,
sembli ser que durant
el viatge ens han
esborrat més del degut. 

Tu, et vesteixes sense
demora i, te'n vas tan
de pressa com el vent.
Jo em quedo a esperar
la sortida del Sol.

Ens hem perdut a
dintre dels somnieigs,  
i, de llavors ençà
que no n'hem coincidit.

N'hauríem de tornar
a abaltir-nos i reincidir
en el punt exacte on
vam començar a
desmemoritzar-nos.  

Oi, què assolirem
recuperar
la nostra memòria..?
  




Adela Payá i Prats 
           😪
 



  .