ROSTOLLS..!

 

ROSTOLLS..!




M'ha quedat la
remor engalzada
als paisatges
verdejats;
a la grandària dels
bancals d'oliveres;
al llant engrossit
dels magraners;
al joc dels infants
terribles.  

Arran meu s'ha
instal.lat
un brisall de vespres
fugíssers;
el record de les
cadires de vímet
a vora del barranc;
les esgarbissades
paraules, llançades
contra els oratjols;
quan en silenci
assolellat,
ens deixàvem
arrossegar per la
piuladissa dels ocells
i, el zumzeig de
les abelles,
revolotejant
a recer nostre.

Encara en puc
ataüllar els corrents
emblavits dels rierols,
al fons dels teus ulls,    
on d'esguard entristit,
trèiem poalades
d'aigua dolça;
tot ho expressaves
orfe de vocables.
Mullat de dalt a baix
resplendies pels esclats
de la pluja esquinçada. 

M'ha quedat gravat
al cor,
el teu desconcert,
abans de grimpar
pels firmaments;
la manca de sonoritat
del teu cos,
del qual només
se'n podia
percebre els seus
ruixats a mesura
que queien, i anaven
glaçant-se'n


Al final del teu viaró
els silencis, n'eren
murades de gel;
les boques:
túnels foscos per
on no vagarejar.
Els braços:
branquillons
entortolligats,
què cap cosa no
encerclaven.

Les nostres ànimes
s'hi desfeien de
malenconies,
havien de viure el què
detestaven,
el què de cap de les
maneres no complauria
a ningú.

M'ha quedat el gust
amarg del què hagués
pogut excel.lir-se'n
de brillantor, però que
no obstant, hi va restar
entelat de boirim. 
 
Ara amuntego els
retrets dels qui
mai no han entès
res de res..!






Adela Payá i Prats
             🌳