 |
|
OLIVERA
CENTENÀRIA
|
A CUITA-CORRENTS...
No corris, para un segon,
respira ben
profundament,
no vulguis
abraçar-ho tot.
Te n’has vestit
malament,
duus el jersei a
l’inrevés,
i, te n’has posat
un mitjó
de cada color,
els cordons de
les sabates
hi són descordats
i, els cabells
no te’ls has
pentinat.
De la teva bossa
se’n surten
algunes
deixalles,
on vas tan
accelerada, que
de res no te
n’adones...?
Avui, avui, és el
dia...!
Quin jorn...?
Només disposo
d’una hora,
sinó arribo a
temps es tancaran
les portalades.
O ara o mai, fins
i tot,
per tal d’anar-hi
més de pressa
em llevaré gairebé
tota la roba.
He de ser-hi al
lloc pactat
i, a l’hora
exacta,
o ella,
s’esvanirà per sempre.
En ser-hi al setí
i, en donar
en mà l’ordre,
que anul·lava
el seu enderroc,
a aquella olivera
centenària,
li n’havien
salvat la vida,
acompanyada de
molts i molts
aplaudiments, per
part
d’un poble que la
tenia
com a la seva deessa....!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada