ET VOLEN MALMIRROSA...

                              

                                      

ET VOLEN

MALMIRROSA...

Et volen callada

i, sense que destorbis.

Ben tancada a la capsa

dels silenciosos,

i, amb esparadrap

obturant-te els teus llavis.

Te n’has convertit

de sobte, en un obstacle,

i, per què...?

Qui ho pot saber...?

La fluïdesa dels mots

s’ha entrebancada,

la teva ànima, ja no li

interessa, el que pensis

o sentis tampoc,

no n’eres ben rebuda,

sols et queda arronsar

les espatlles i, fer mitja

volta.

N’hi ha qui no n’està

disposat a tenir-ne més

amics dels que ja en té

i, posen baranes per a que

uns altres no traspassin

les seves alçades.

Et volen callada

i, sense que destorbis.

Tu, criatura malmirrosa,

brodada d’embulls.

Senzillament, endreça-ho

tot, recull els atifells,

fes la teva valisa i,

acomiada’t, o no ho

facis....

Tal vegada no mereixen

els teus adéus.

No pensis el que el

teu cap jamai no hi hagués

concebut i, ....adéu siau.

Alguns cors són emplenats

de garfis i, passen el temps

cercant excuses.

Amb ganxet teixeixen

cortinatges de punt i de

malla, per tal d'atenuar 

la intensitat dels rajolins

Solars.

Doncs, què cadascú

hi mengi del seu brou...!

 

Adela Payá i Prats