 |
| IMATGE : WWW.GOOGLE.COM |
N’he trobat un poema que no és meu,però n’és tan preciós que l’escriuré.No sé pas qui és el seu autorper això no ho signaré amb el meunom...El sento com si fos meuaquest poema, i ja l’arrupeixoa dintre del meu cor.POEMA...“Torna a la memòria, el camí vell,
refractari i aspre del passat.
Cobert de pols de mots,
sense claror de lluna,
rovellat d'aigua de plor.
Recordes com era?
Brindàrem descalços,
acaronant encesos pics de sauló
i turonets de dolç.
I teníem captiva la llum d’una estrella,
dins un instant de violetes."
AUTOR: desconegut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada