UNA ELECCIÓ NOSTRA...?

PINTORA: ÂGUEDA CLIMENT PAYÁ ( 1980 )

                            

 UNA ELECCIÓ NOSTRA...?

( Sense victimisme, analitzant

els fets amb raciocini...)

Un repiqueteig de campanes;

capses de fusta blanca

entrant de mica en mica

al llindar de l’església;

plors i més plors, 

criatures esclafades, 

per les inclemències

del temporal.

La mort no s’entén en infants

adormits de ferides i, de bonys;

de somnis encara per fer-se’n

realitat;

d’escomeses brutals

que ningú mai no ho

comprendrà.

Algú, s’atreveix a dir-nos

que tot això ho hem escollit

abans de néixer, ....però ara

al davant de l’atuïment, se’ns

encongeix l’ànima.

Un sermó del capellà, a cap

ni un, no els consola i, ell, 

el rector, abillat de porpra

i, de negre,

a dalt de la seva trona,

no hi troba les paraules adients

per a encoratjar 

als pares i, mares

de la pèrdua dels seus fills.

Llàgrimes i, més llàgrimes

barrejades amb els cants corals,

amb la flaire d’encens, 

amb les petites flames dels ciris 

fumejant;

i, una dona tota entristida,

hi fa un crit desesperat, que

retruny als espais del cambril.

Un <per què...?> continuat, 

de dol i, de aigua-sal, 

d’angúnia i, de turment, 

d’espant i, d’amargor,

de cendres i, de sospiralls.

Qui s’atreveix a trepitjar

les empremtes dels qui

desafortunadament, 

no creuen que n’haurien 

escollit aquests fets;

qui podrà guarir i, sargir les

nafres als cors sofrents,

que lamentablement, ja no

hi viuran amb la joia

d’abans...?

Passet a passet, 

van llevant-nos

les forces per viure, 

per a que el dia

del nostre decés,

el trobem com una 

mena de dolça benedicció.

Adela Payá i Prats