APRENENT DE
LA VIDA....
Un reguerol d’aigua;
un saltiró assolellat;
una gambada
barrejada
amb el sorralenc;
uns ulls d’escuma
blanca
espurnejats de
blau;
unes abraçades de
cel;
un anar rodolant
d’ací
per allà;
un neguit per
voler
traspassar
momentàniament
la cúpula
celestial
i, els pèlags
aprofundits.
Uns enagos
blavencs
cobrint el meu
cos nu,
dissolent-se
enmig de
l’oceà:
pell coberta
d’escates
i, d’aletes,
respirs de brànquies,
musa de metall,
sirena marina,
acaronada pels
esculls de
corall;
cants melodiosos
dels
ruixims
cristal·lins
en ser-hi a frec,
tots alhora.
Ales de
coral·lina vermellosa
m’inviten a
voletejar
a les grutes
encelades i, un
querubí enmig de
l’eteri
em condueix a
visitar
tot allò, que n’és
cec a ull viu.
Ponts d’esglaons
des dels
oceans als
firmaments...
A les palpentes,
de la mà
de l’àngel, me
n’he vist
reflectida als
miralls cèlics,
tota empolainada
de blanc,
mig
invisibilitzada i, entre
murades de
nebuloses
reblida d’onades
majestuoses,
he retornat de
nou a vorera
de mar, iniciant
el ball
de les tortugues estavellades
de dintre de les
closques
dels ous.
Avui, ho he segut
tot alhora,
a la Natura....!
Fins i tot, m'he convertit
en tu, a dintre del teu
ropatge dubtós.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada