 |
|
PEDRO PABLO RUBENS
( 1577-1640)
|
LA BELLESA...
La bellesa la
pots trobar
en un rostre solcat de rugositats,
aquest, et parlarà de les seves
històries i, de les seves
vicissituds. Amb els teus dits
podràs palpar-les i, aleshores,
et relataran un conte.
Una variça, et podrà explicar
com uns, treballaven tostemps
palplantats; i no per això et
semblaran unes persones lletges.
Pel contrari, admiraràs la seva
tenacitat, per poder sobreviure
a costa de grans esforços.
Aquella fembra, que hi va
tenir molts fills, tal vegada,
no llueixi d’un ventre llis,
sinó què més bé hi serà força
estriat, i ja per aquest motiu,
ha deixat de ser-ne agraciada...?
La gentilesa per donar-ne
vida a unes criatures, ja l’ha
retirada del món de les
delectances...?
Un ancià, potser et sembli
decrèpit, o insultant, et
recorda que tu hi arribaràs
a ser com ell, sí es que hi tens
la sort d’assolir la seva edat.
Són llibres magnífics, gairebé
escrits des del pròleg fins
al seu epitafi.
Hui per hui, ningú no els vol
escoltar, però la gran majoria
han après a ser-ne savis.
No n’hi ha major formosor
que aquesta d’instruir-se’n
de les savieses i, expandir-se’n
més enllà de les aparences
resplendents,
que t’hipnotitzaran
al principi, però que potser,
et quedis tostemps titil·lant
com una espurneta, sense avanç
ni retrocés.
És clar, que si el teu desig
n’és viure en estat estacionari,
ja n’hauràs pres la teva decisió;
el meu anhel, és seguir alliçonar-me’n
de més i, més coneixements.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada