AMOR NEVISQUEJAT...

 GARY BUNT ( 1957 )


                           


AMOR NEVISQUEJAT...!


Amb peus de borrascall
en fan uns gambirols entre
els flocalls emblanquinats,
i, cauen a terra rebotant
com uns balons..


El seu alè n’és un senderol
boirós, on els mots 

es congelen a meitat del camí

i, les frases tentinegen en ser
balbotejades...i, no enteses.


Besades de glacials efervescents
en fan nevisquejades a dintre
dels llavis;
ebullició feréstega de les volves,
clamorejant un dia ben festiu.


Mans grapejant-se entre
cossos humitejats,
cercant l’escalfor
entre els plecs amagadissos,
on les pellofes
enaltides pel fred i,
el caliu alhora,
no s’hi veuen amb forces
per enfugir-se'n dels amanyacs.


Amb aparença de ninots
de neu, han quedat atrapats
al bell mig del paisatge,
i, com un estaquirot
ben palplantat,
enmig de la blancor,
reclamen alliberar-se'n
de les clàmides lletoses.


Un samurai davallat
des del cel, amb alfange
de gemmes encastades,
els hi ha llevat la coberta
albina i, ara es belluguen
de mica en mica,
de la paràlisi cruenta.


Flamarades de foc,
enllumenen els boscos,
els dilueixen del gel i,
de cop i volta, n'han pogut
bifurcar dues
còrpores per separat.


L’amor els havia fusionat
en un sol bloc de glaç.





Adela Payá i Prats
               ⛄