ENDEVINANT EL SEU CAMÍ....

ENDEVINANT EL SEU
CAMÍ....!



Sembla ser que ha agafat
el camí errat i, entropessa
amb una renglera de cadiretes ben menudes, 
fetes de boga;
on posa el peu,
ram, ram, retaplam,
ja ha caigut, i en aixecar-se
del terra, regalims enrogits
li davallen per tot arreu.



Prova d’anar-hi per uns
altres senderols,
però hi són emplenats
de còdols ben grans i,
en topar-se amb ells,
ram, ram, retaplam,
ja ha caigut,
aquesta vegada se n’ha fet
un bony al cap però sense
regalims exultants.


S’hi pren un temps de 
descans pensant per on 
provarà de calcigar aquesta volta, i, dit i fet, s’encarrila 
pels boscos dels roures 
nounats,
què en veure a l’home 
encalmat li'n retreuen 
la mort  dels seus pares i, 
mares arbres.


Teixeixen al voltant d’ell
teranyines d’arrels i, no
el deixen avançar.
Se enreda amb la gespa i,
ram, ram, retaplam,
uns talls a les cames
llueixen de vermellons.


Capficat en aquest fet, ni els
demana perdó, i aleshores,
se’n torna de nou per on ha
vingut.


Ja amb tantes ficades de pota,
no s’hi decideix a emprendre cap tresquera novella i, com els nens s’hi gronxa tots els dies a sobre del seu balancí.


Amunt i avall...!


S’hi deixarà créixer els
cabells blancs sense 
provar-ne de nou
un viaró, de sobres,
ja encertat,
o a la paüra li’n trenarà 
els seus rínxols cada 
vegada més cargolats...i,
força allargassats ?





Adela Payá i Prats