ADÉUS DE CONTINUÏTAT...

RENÉ  MAGRITTE (1898-1967 )
 " Love From a Distance "



                                      

ADÉUS DE CONTINUÏTAT...!


N’hem fet distància, i ens hem
capficat en calcigar viarons
dissonants.



El teu, n’és reblit de pedregams,
el meu, ho és de florades i
d’arbredes;
el teu, hi mira als penya-segats,
el meu, hi albira una mar oceànica.


El teu cervell, de les
composicions musicals, 
n’ha desafinades algunes
notes, i on era un <Sol> 
n’has interposat un<Fa>;
la meva testerola,
n'ha passat el temps 
corregint els compassos,
una i altra vegada.


Ens hem entrebancat
d’insolències,
i, els teus mots: 
navalles punxerudes,
tot ho han acoltellat,
i, n’has restat tan inert, 
com els rocs.


Te n’he esculpit amb ajut 
dels guardians i, amb cisell,
el teu cor de marbre, 
arrodonint arestes i,
al teu cervell, li n’hem llevat
els nusos força entortolligats.


N'hem fet esvorancs i, ens hem
atrinxerat al voltant nostre,
de molts enclotats.



Amb cartell de metall n’hem
gravat lletres que en diuen:


< No Trespassing >
Prohibit el pas.


Ja sense preàmbuls i,
ben cuirassats,
ens diem: 
adéus de continuïtat,
exempts de moixaines,
de carantoines i, de llagoteries.


Un comiat que s’allongarà
constantment, sense cap gest
ni ganyota,
amb rostre inexpressiu,
que fins i tot,
esparverarà als éssers més
frívols i, glaçats de la creació.


Un arreveure sense incisos,
narcotitzat pels perfums
d’unes altres essències,
ja que mai, 

no hi va aprendre
a anteposar el que n’era de fidedigne, al davant dels esbargiments.






Adela Payá i Prats
              ♨️