 |
| PINTOR: CHRISTIAN JEQUEL |
ENGANXATS A LES
CADIRES...
Un abandó de fets
encapsulats.
Feina
encomanadissa
que mai no s’hi acaba,
A soles...!
Qüestionari de
preguntes
que no hi tenen
resposta;
els cacics, no en
volen de
responsabilitats.
Els juganers,
només volen
divertir-se’n i
passar-s’ho bé.
No haureu de
parlar-los
de fer-li’n front
a les seves
tasques
quotidianes.
N’hi ha també els
que hi
posen nusos a tot
allò
que hi senten, i
com enfavats
s’hi quedin
mirant a les llunes
amagadisses....Potser
les atalaien
o les imaginen.
Estancament de
les accions
adormides,
ajaçades a sobre
de màrfegues
molsudes;
els que no volen
lluitar per res,
s’acomoden
plàcidament
al damunt de
coixins carnuts.
Que altres
feinegen
els treballs més
durs,
mentre els qui no
volen
fer res de res i,
que a més
a més, s’hi
dediquin
a contemplar-hi com
treballen
els altres,
gaudeixin d’eludir-ne
les seves
tresques i, les
seves obligacions.
Paràsits
xucladissos
què en obrir
els seus
llambrots ja s’hi
nodreixen de les
energies
alienes.
Fongs
arrapadissos que al
seu lloc,
tostemps, romandran
sense moure un
dit.
Inaccions
soscavades pel delir
de restar sempre
al mateix
setí, còmodament
instal·lats,
sense haver-ne
d’emprar ni un
bri de coratgia.
Nierols d’escurçons,
que a banda
de no fotre ni
brot, s’esmercen
en confeccionar
un munt de
paradigmes,
per a dir-los als
altres, com han
de viure...sota
la seva inspecció.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada