 |
| RON HICKS ( 1965 ) |
UNA APARICIÓ SOBTADA...
Un cor de
trident,
dentegades
triplicades,
tres senyals a
les pellofes
timbrades.
La nina bruna ens
ensenya
un talismà amb
forma
de forqueta enmig
del pitram.
Llambregades hipnòtiques
què es belluguen
al so de les
flames ballarines,
explorant-les de
front
i, ja mig
atabalades.
Les gaites al
lluny entonen
cantarelles
antigues;
les manxes
esbufeguen
a sobre del foc,
tanmateix ni se
n’adonen
què a les
brimarades
les han
esventades les seves
faldilles
envermellides,
i, ara ens
mostren les seves
cuixes ben gruixudes.
Una fogata
esplendorosa
llueix al bell
mig de la xemeneia;
entre els escalfs
ruborosos
un estrany amb
arpó
enrogit, a sobre
de les
seves escorces,
se n’ha tatuat
un senyal amb
tres punxons.
En obrir, una
muller colrada,
la porta blava,
una mà trontolladissa
a d’ella també,
li n’ha gravat un
senyal
a l’escotada de
la seva sina.
En emetre un crit
esgarrifós
a tota ella, se l’ha
encunyada
de mica en mica,
amb la
molsa humitejada d’uns
llavis abrusats.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada